PROVA ORTOGRÀFICA. L'aprenent de lladre

EL APRENENT DE LLADRE

Vet aquí una vegada hi havia un xiquet que volía fer de lladre i va anar ha oferir-se com a aprenent a un bandoler molt famos. La colla de lladres tenía el cau en una cova al cim de una muntanya molt aspra i alta, desde on es dominaba una extensa plana.

Fea poca estona que el xiquet sabia presentat a la cova per fer d'aprenent, que el capità el va cridar:

-Avui tenim poca teca per dinar. Veus aquell home que pasa per allà baix amb aquell moltó? Doncs, ves i roba-li’l.

- Entesos - va dir el noi.

- Compte que es molt valent i forçut i que no es deixará prendrer el moltó sense mes.

- No tingueu por, capita, que li prendré el moltó i ni tant sols hem veurá.

El xiquet va agafar un ganivet vell y rovellat que no servía per a res i una beina dolenta i vella que fea joc en el ganivet. el xiquet va baixar de la muntanya hasta arribar a el camí per on tenia que pasar el home de el moltó.

Enmig de el camí va deixar la beina a terra de manera que semblara que li habia caigut a algu. unes dues centes pases més enllà, después d'una revolta des de la cual no es vea el lloc on havia deixat la beina, va deixar caurer el ganivet. Entonces, es va possar a esperar, amagat darrere un bardissar.

Al cap d'una estona va pasar l'home que duia el moltó al coll. En beure la beina, va pensar que li devia haver caigut a algún caminant, però com que era tant vella i atrotinada, la va deixar. Va continuar caminant i, mes enllá, es va trobar el ganivet. Va pensar que la beina que havia vist antes devia ser d'aquell ganivet i el va collir. Encara que era vell, li serviría per a alguna cosa ..., i la beina li aniría bé per protegir-lo. I va fer mitja volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat amb el moltó, se'l va traurer del coll i el va deixar a la vora del camí. Així que el home va haver girat la revolta, el xiquet va eixir del seu amagatall, és va carregar el moltó al coll i va putjar hacia la cova.

En tornar l'home i no trobar el moltó, es va estrañar i va pensar que potser havia tirat muntanya amunt, menjan herba. El va cridar, el va cercar, però va ser inutil. El moltó no va eixir. Va pensar que el animal potser havía tornat cap al ramat on l'havía comprat fea una estona i va decidir tornar cap allí per veure sí el trobaba.

El bon home va desfer el camí. Quant va arribar, el pastor li va dir que no havia vist el moltó, però li'n va donar un altre amb el tracte que, si trobava el primer, li tornaria el segón, i sí no el trobava, li’l pagaría.

El capità i tota la colla de bandolers, que havien seguit les maniobres del xiquet desde la cova, van celebrar molt la seva astucia. El noi va arribar esbufegant com un bou, perquè el moltó pesava molt. Encara no havia tingut temps de recuperar l'alè, cuan el capità, que havia vist pasar l'home carregat en un altre moltó, li va dir:

-No crec  que amb un moltó tinguem prou menjar per a tothom. Vec que el mateix home d'antes vé per el camí amb un altre moltó. A veure si li’l saps prendre una altra vegada.

- No hi patiu, capità. Ara li tornaré a prendre el moltó sense que ni hem veja.

El xiquet va tornar a baixar hacia el pla. És va amagar amb el mateix indret que la primera vegada i quan li va semblar que l'home del moltó ja era a la vora, va començar a belar:

- Beee! Beee! Beee!

L'home va creure que qui belava era el moltó perdut i rápidament va anar a cercar-lo.Però com que no podía endiosar-se en el bosc carregat amb el moltó que duia a les espatlles, el va deixar a la vora del camí. I, així que va estar prou lluny perquè no el poguera veure, el xiquet va eixir de el seu amagatall i va agafar el segón moltó.

Naturalment, el pobre home no va trobar el moltó que había perdut i, molt estranyat, va decidir tornar on havia deixat el altre. quina no va ser la seva sorpresa quan va veure que tampoc no hi era. Sense poder-se explicar què passaba, l'home va resoldre tornar al ramat per beure si, potser, hi havien fet cap els dos moltons o, si mes no, comprar-ne un altre. L'endemà era festa major al seu poble i tenía convidats a casa.

L'APRENENT DE LLADRE

Vet aquí una vegada hi havia un xiquet que volia fer de lladre i va anar a oferir-se com a aprenent a un bandoler molt famós. La colla de lladres tenia el cau en una cova al cim d' una muntanya molt aspra i alta, des d' on es dominava una extensa plana.
Feia poca estona que el xiquet s'havia presentat a la cova per fer d'aprenent, que el capità el va cridar:
-Avui tenim poca teca per dinar. Veus aquell home que passa per allà baix amb aquell moltó? Doncs, ves i roba-li’l.
- Entesos - va dir el noi.
- Compte que és molt valent i forçut i que no es deixarà prendre el moltó sense més.
- No tingueu por, capità, que li prendré el moltó i ni tan sols em veurà.
El xiquet va agafar un ganivet vell i rovellat que no servia per a res i una beina dolenta i vella que feia joc amb el ganivet. El xiquet va baixar de la muntanya fins a arribar al camí per on havia de passar l' home del moltó.
Enmig del camí va deixar la beina a terra de manera que semblara que li havia caigut a algú. Unes dues-centes passes més enllà, després d'una revolta des de la qual no es veia el lloc on havia deixat la beina, va deixar caure el ganivet. Aleshores, es va posar a esperar, amagat darrere un bardissar.
Al cap d'una estona va passar l'home que duia el moltó al coll. En veure la beina, va pensar que li devia haver caigut a algun caminant, però com que era tan vella i atrotinada, la va deixar. Va continuar caminant i, més enllà, es va trobar el ganivet. Va pensar que la beina que havia vist abans devia ser d'aquell ganivet i el va collir. Encara que era vell, li serviria per a alguna cosa ..., i la beina li aniria bé per protegir-lo. I va fer mitja volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat amb el moltó, se'l va traure del coll i el va deixar a la vora del camí. Així que l' home va haver girat la revolta, el xiquet va eixir del seu amagatall, es va carregar el moltó al coll i va pujar  cap a la cova.
En tornar l'home i no trobar el moltó, es va estranyar i va pensar que potser havia tirat muntanya amunt, menjant herba. El va cridar, el va cercar, però va ser inútil. El moltó no va eixir. Va pensar que l' animal potser havia tornat cap al ramat on l'havia comprat feia una estona i va decidir tornar cap allí per veure si el trobava.
El bon home va desfer el camí. Quan va arribar, el pastor li va dir que no havia vist el moltó, però li'n va donar un altre amb el tracte que, si trobava el primer, li tornaria el segon, i si no el trobava, li’l pagaria.
El capità i tota la colla de bandolers, que havien seguit les maniobres del xiquet des de la cova, van celebrar molt la seva astúcia. El noi va arribar esbufegant com un bou, perquè el moltó pesava molt. Encara no havia tingut temps de recuperar l'alè, quan el capità, que havia vist passar l'home carregat amb un altre moltó, li va dir:
-No crec  que amb un moltó tinguem prou menjar per a tothom. Veig que el mateix home d'abans ve pel camí amb un altre moltó. A veure si li’l saps prendre una altra vegada.
- No hi patiu, capità. Ara li tornaré a prendre el moltó sense que ni em veja.
El xiquet va tornar a baixar cap al pla. Es va amagar al mateix indret que la primera vegada i quan li va semblar que l'home del moltó ja era a la vora, va començar a belar:
- Beee! Beee! Beee!
L'home va creure que qui belava era el moltó perdut i ràpidament va anar a cercar-lo.Però com que no podia endiosar-se en el bosc carregat amb el moltó que duia a les espatlles, el va deixar a la vora del camí. I, així que va estar prou lluny perquè no el poguera veure, el xiquet va eixir del seu amagatall i va agafar el segon moltó.
Naturalment, el pobre home no va trobar el moltó que havia perdut i, molt estranyat, va decidir tornar on havia deixat el altre. Quina sorpresa  s'endugué quan va veure que tampoc no hi era. Sense poder-se explicar què passava, l'home va resoldre tornar al ramat per veure si, potser, hi havien fet cap els dos moltons o, si més no, comprar-ne un altre. L'endemà era festa major al seu poble i tenia convidats a casa.

PROVA ORTOGRÀFICA

ELS SOMNIS

Teoría del inconscient de Freud amb relació a l’interpretació de els somnis.

Els somnis, segons la teoria de l'autor i basant-se en l’idea del determinisme psiquic, consisteixen en formes de realització de desitjos: intents de l'inconscient de resoldre un conflicte d’ algún tipus, siga quelcom de recent o alguna cosa que perteneix al pasat. La teoria d'aquesta obra tindrá un canvi fonamental en una etapa posterior de Freud, quant a Mes enllà del principi del plaer descriurà somnis que no pertanyen a la realització del desich. L'inconscient, a La interpretació dels somnis, apareix com un àmbit on la informació prén forma desordenada i sovint sinistra o xocant, de manera que la "censura" que realitza la ment preconscient no permet que passe exactament sense alteracions al conscient. En el transcurs dels somnis, el preconscient es menys estricte en aquesta tasca que durant les hores de vigilia, però, tot i així, manté la seva atenció. Per això, el inconscient té que distorsionar i alterar el significat de la seva informació per escapar d’ aquest tipus de censura. Les imatjes dels somnis, per aquest motiu, sovint no representen allò que semblen ser, i requereixen interpretació de més profunditat per tal de revelar les estructures del inconscient. El pas desde un contingut manifest a una estructura més interna que revela el seu contingut latent és el "treball del somni".

Freud proposa aquesta tesi  amb una recerca prèvia sobre el camp de l'anàlisi onírica, que li sembla fascinant però inadeqüada. Descriu un nombre de somnis que il·lustren la seva teoría. Molts dels somnis que hi apareixen son els seus i, de fet, el mètode que empra és introduit en l'obra a través de l'anàlisi del seu somni "La injecció de l'Irma", tot i que molts d'altres provenen de pacients. Moltes de les fonts analitzades per Freud tenen el seu origen en la literatura hi, de fet, el llibre pretén ser tan un intent d'anàlisis literaria com d'estudi psicològic. En aquesta obra apareix per primer cop la teoria del complejo d'Èdip.

SOLUCIÓ

Teoria de l'inconscient de Freud en relació a la interpretació dels somnis. Els somnis, segons la teoria de l'autor i basant-se en la idea del determinisme psíquic, consisteixen en formes de realització de desitjos: intents de l'inconscient de resoldre un conflicte d'algun tipus, siga quelcom de recent o alguna cosa que pertany al passat. La teoria d'aquesta obra tindrà un canvi fonamental en una etapa posterior de Freud, quan a Més enllà del principi del plaer descriurà somnis que no pertanyen a la realització del desig. L'inconscient, a La interpretació dels somnis, apareix com un àmbit on la informació pren forma desordenada i sovint sinistra o xocant, de manera que la "censura" que realitza la ment preconscient no permet que passe exactament sense alteracions al conscient. En el transcurs dels somnis, el preconscient és menys estricte en aquesta tasca que durant les hores de vigília, però, tot i així, manté la seva atenció. Per això,  l'inconscient ha de distorsionar i alterar el significat de la seva informació per escapar d’aquest tipus de censura. Les imatges dels somnis, per aquest motiu, sovint no representen allò que semblen ser, i requereixen interpretació de més profunditat per tal de revelar les estructures de l'inconscient. El pas des d'un contingut manifest a una estructura més interna que revela el seu contingut latent és el "treball del somni".

Freud proposa aquesta tesi amb una recerca prèvia sobre el camp de l'anàlisi onírica, que li sembla fascinant però inadequada. Descriu un nombre de somnis que il·lustren la seva teoria. Molts dels somnis que hi apareixen són  els seus, i de fet el mètode que empra és introduït en l'obra a través de l'anàlisi del seu somni "La injecció de l'Irma", tot i que molts d'altres provenen de pacients. Moltes de les fonts analitzades per Freud tenen el seu origen en la literatura, i de fet, el llibre pretén ser tant un intent d'anàlisi literària com d'estudi psicològic. En aquesta obra apareix per primer cop la teoria del complex d'Èdip.