PROVA ORTOGRÀFICA. Auca: Estellés

Auca de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) Hereu de Corella i March, de posat digne i amarg
	1.	Que es aquest esvalot, a cal Forner, en Burjassot?	25.	Te una filla de bolquers, que mor els messos primers.
	2.	És el fill de la carmeta, que de gran será poeta.	26.	Ferit per la mort, com March, escriura «donzell amarg»,
	3.	"Net matjor de Nadalet", com ell diu en un sonet.	27.	... «La nit» i «Coral romput»; Estellés es sent vençut.
	4.	És tímit i malaltís, pero el xiquet és feliç.	28.	«La clau que obri tots els panys» també és obra d’aquests anys.
	5.	Tot i que a de fer el cor fort en veure de prop la mort.	29.	1971, Estellés molt oportù,
	6.	Fill d’una familia humil, menja més pa que pernil.	30.	... trau «Llibre de meravelles», que en llegirlo te meravelles.
	7.	Comença escriguent teatre; alguns sainets, tres o cuatre.	31.	... perque mos hi descriu la vida de poesía tenyida.
	8.	Unes peçes de combat, de aquell temps ilusionat.	32.	I amb arrels ausmarquianes, en els mots, fa filigranes.
	9.	Viu els orrors de la gerra i mols ideals soterra.	33.	Hi té poemes brillans com “L’ofici”, “El vi”, “Els amants”.
	10.	Per poder fer algún diner fa d’orfebre y de forner.	34.	I amb vers clar, valent i noble hi asumeix la veu de el poble.
	11.	Llegeix molta poesia i en fa el pa de cada dia.	35.	A partir d’aquí Estellés escriurà cada cop més.
	12.	Baudelaire, Withman, Carner, Ausiàs i Verdaguer...	36.	Comença l’Obra Completa, de poesia repleta.
	13.	Porta ulleres per la vista i vol ser periodiste.	37.	...que “3 i 4”publica, a poc a poc, de mica en mica.
	14.	Per això el 42, paca Madrit toca el dos.	38.	Una obra torrencial que culmina en el «Mural
	15.	A Navarra fa el servell militar; ves, quin remei!	39.	... del País Valencià», que ve a ser com un volcà.
	16.	Cuan més lluny de casa està, hi retroba el català.	40.	Un cant d’amor i alegría a la terra on ell vivia.
	17.	Així que té la llicència, torna a Ciutat de València.	41.	I esdevé als ulls de la jent, el poeta del moment.
	18.	A “Las Provincias” té feina i de la pluma hi fa la eina.	42.	El home que riu i plora amb el seu poble a tot hora.
	19.	On arriba, sí señor, a ser el jefe de redacció.	43.	Que vol ser "un entre tants", com ens diu en els seus cants.
	20.	I d’on marcharà cremat, anys més tard, prejubilat.	44.	Molts poemes d’Estellés es canten ara i adés.
	21.	És fa amic de Joan Fuster i coneix a Sanchis Guarner.	45.	Qui no recorda amb enyor la veu de Ovidi Montllor?
	22.	1953, com aquell qui no fa res,	46.	Com que l’auca em d’acavar, diem com diria Pla:
	23.	...treu «Ciutat a cau d’orella», i aviat trova parella.	47.	Era tot un homenot l’escritor de Burjassot,
	24.	Es marida amb Isabel i viu la lluna de mel.	48.	... que morí el 93 i deixà una obra de pes.
Joan Vilamala, 2008 La paret de les auques  http://www.auques.cat
Auca de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) Hereu de Corella i March, de posat digne i amarg
	1.	Què és aquest esvalot, a cal forner, a Burjassot?	25.	Té una filla de bolquers, que mor els mesos primers.
	2.	És el fill de la Carmeta, que de gran serà poeta.	26.	Ferit per la mort, com March, escriurà «Donzell amarg»,
	3.	"Nét major de Nadalet", com ell diu en un sonet.	27.	... «La nit» i «Coral romput»; Estellés es sent vençut.
	4.	És tímid i malaltís, però el xiquet és feliç.	28.	«La clau que obri tots els panys» també és obra d’aquests anys.
	5.	Tot i que a de fer el cor fort en veure de prop la mort.	29.	1971, Estellés molt oportù,
	6.	Fill d’una família humil, menja més pa que pernil.	30.	... trau «Llibre de meravelles», que en llegir-lo té meravelles.
	7.	Comença escrivint teatre; alguns sainets, tres o quatre.	31.	... perquè ens hi descriu la vida de poesia tenyida.
	8.	Unes peces de combat, d' aquell temps il·lusionat.	32.	I amb arrels ausmarquianes, amb els mots, fa filigranes.
	9.	Viu els horrors de la guerra i molts ideals soterra.	33.	Hi té poemes brillants com “L’ofici”, “El vi”, “Els amants”.
	10.	Per poder fer algun diner fa d’orfebre i de forner.	34.	I amb vers clar, valent i noble hi assumeix la veu del poble.
	11.	Llegeix molta poesia i en fa el pa de cada dia.	35.	A partir d’aquí Estellés escriurà cada cop més.
	12.	Baudelaire, Withman, Carner, Ausiàs i Verdaguer...	36.	Comença l’Obra Completa, de poesia repleta.
	13.	Porta ulleres per la vista i vol ser periodista.	37.	...que “3 i 4”publica, a poc a poc, de mica en mica.
	14.	Per això el 42, cap a Madrid toca el dos.	38.	Una obra torrencial que culmina amb el «Mural
	15.	A Navarra fa el servei militar; veges, quin remei!	39.	... del País Valencià», que ve a ser com un volcà.
	16.	Quan més lluny de casa està, hi retroba el català.	40.	Un cant d’amor i alegria a la terra on ell vivia.
	17.	Així que té la llicència, torna a Ciutat de València.	41.	I esdevé als ulls de la gent, el poeta del moment.
	18.	A “Las Provincias” té feina i de la ploma  fa l'eina.	42.	L'home que riu i plora amb el seu poble a tota hora.
	19.	On arriba, sí senyor, a ser el cap de redacció.	43.	Que vol ser "un entre tants", com ens diu en els seus cants.
	20.	I d’on marxarà cremat, anys més tard, prejubilat.	44.	Molts poemes d’Estellés es canten ara i adés.
	21.	Es fa amic de Joan Fuster i coneix Sanchis Guarner.	45.	Qui no recorda amb enyor la veu d' Ovidi Montllor?
	22.	1953, com aquell qui no fa res,	46.	Com que l’auca hem d’acabar, diem com diria Pla:
	23.	...treu «Ciutat a cau d’orella», i aviat troba parella.	47.	Era tot un homenot l’escriptor de Burjassot,
	24.	Es marida amb Isabel i viu la lluna de mel.	48.	... que morí el 93 i deixà una obra de pes.
Joan Vilamala, 2008 La paret de les auques  http://www.auques.cat

Prova ortogràfica: Un negre...

  

                           

TEXT

UN NEGRE AMB UN SAXO   (F. Torrent)

El bocadillo macdònald m'había deixat un regust tant pastós en la boca que ni el sabor agre del celta aconsegia llevarm’el. La última pipada de el cigarret, apurat fins al llímit de la burilla, la vaig mesclar en la darrera endívia del bocadillo amb un intent de fer més dijeribles els primers aliments del día.

La cerveza estava tibia, i el cafe contenía un porcentage excessiu d’aigüa perquè -segons criteri del cambrer del Fugó-bar- jo era el primer client del matí i la cafetera no dispossava de temperatura suficient. El cambrer feu un mitx sonriure que jo vaig entendrer com una excusa profesional. Era lo mínim exigible, tot i que una compensació inutil.

Lentament m'adrecé cap a la cantonà -respirava a interbals, procuran desferme de la bola càrnica estacionada al esòfac. Vaig contreure l'estòmag i m'ixqué un rot alliberador -resulta curiós tindre que confiar amb un rot: el sentí com un alivio que em redimía d'una pesada càrrega. Sin embargo, la cerveza encara galopaba per el meu interior, pero el veínat que trafegava a eixes hores per el carrer i els meus perjudicis meu impedíen. Prop de mí, un sèter orinava la roda d'una bicicleta. Mal m'està dirho, pero feu que me sentís discriminat. El gos s'alejá amb prepotència reialment emprenyadora, seguint les pases d'una minyona ben untada de caderes.

A l'altra punta del carrer, en direcció contrària a la que jo anava, vaig fitar el ròtul d'un hogar de jubilats, per la porta de la que entraven i ixien persones d'aparencia més bé escarransida. Vaig pensar en la possibilitat d'allargarme al local i, cortesament, demanar per el aseo. L’ idea, sense que fos brillant, resultava pràctica. Pero  les rodes d'un BMW, xerricant sobre l'asfalt, s'aturaren davant meu just quant el desig de pixar s’em fea més insostenible.

-Putja, Hèctor....

                           

TEXT

UN NEGRE AMB UN SAXO   (F. Torrent)

L’entrepà macdònald m'havia deixat un regust tan pastós en la boca que ni el sabor agre del celta aconseguia llevar-me’l. L' última pipada del cigarret, apurat fins al límit de la burilla, la vaig mesclar amb la darrera endívia de l'entrepà en un intent de fer més digeribles els primers aliments del dia.

La cervesa estava tèbia, i el café contenia un percentatge excessiu d’aigua perquè -segons criteri del cambrer del Fugó-bar- jo era el primer client del matí i la cafetera no disposava de temperatura suficient. El cambrer féu un mig somriure que jo vaig entendre com una excusa professional. Era el mínim exigible, tot i que una compensació inútil.

Lentament m'adrecí cap a la cantonada. Respirava a intervals, procurant desfer-me de la bola càrnica estacionada a l' esòfag. Vaig contreure l'estómac i m'isqué un rot alliberador -resulta curiós haver de confiar en un rot: el sentí com un alleujament que em redimia d'una pesada càrrega. Tanmateix, la cervesa encara galopava pel meu interior, però el veïnat que trafegava a eixes hores pel carrer i els meus prejudicis m'ho impedien. Prop de mi, un sèter orinava la roda d'una bicicleta. Mal m'està dir-ho, però féu que em sentís discriminat. El gos s'allunyà amb prepotència realment emprenyadora, seguint les passes d'una minyona ben untada de malucs.

A l'altra punta del carrer, en direcció contrària a la que jo anava, vaig fitar el rètol d'una llar de jubilats, per la porta d'on entraven i eixien persones d'aparença més bé escarransida. Vaig pensar en la possibilitat d'allargar-me al local i, cortesament, demanar    pel lavabo. La idea, sense que fos brillant, resultava pràctica. Però  les rodes d'un BMW, xerricant sobre l'asfalt, s'aturaren davant meu just quan el desig de pixar se'm feia més insostenible.

-Puja, Hèctor....

SINTAXI: TERMINOLOGIA

TERMINOLOGIA DE SINTAXI

Departaments de castellà i de valencià

ORACIONS SIMPLES

SINTAGMES:

SN:     (Det o Art.)+N+(CN) (en cast.: CN=S. PREP, ADJACENT= S. ADJ, APOS= SN)

SV:     Verb copulatiu+ATRIB

           Verb predicatiu+(CD)+(CI)+(CC)+(CRV)+(C PRED)+(C AG).

S. PREP: Prep.+SN

S. ADJ: Adj.

S. ADV: Adv

FUNCIONS SINTÀCTIQUES (analitzar seguint aquest ordre):

            VERB o NUCLI DEL PREDICAT

SUBJECTE: - Qui/què (realitza l’acció del verb)    - Concorda en nombre i persona amb el verb. – Es por substituir per EN si té sentit partitiu.

CN, C. ADJ.: es pot substituir per EN si té sentit partitiu.

ATRIB: - Amb verbs copulatius. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte i n’expressa una qualitat. – Se substitueix per HO o per El, LA, ELS LES, L’ (si l’atribut va introduït per un article definit).

CD: - Qui/què (no realitza l’acció del verb)   - Es pot passar a passiva (CD>Subj, Subj> C. Ag.)   - Substitució per pronoms: l’, el, la els les, en, ho, em, et, es, ens, us (i les seues formes). – Generalment, no va introduït per cap preposició.

CI: -A qui/ per a qui  - Sempre introduït per una preposición (a, per a…)  - Substitució per pronoms: li , els, em, et, ens, us, es (i les seues formes).

CC: - On , quan, quant, com, amb qui, amb què… -Substitució pel pronom EN (si el complement va introduït per DE) o per HI si es tracta d’un CCM o si no va introduït per DE).

CRV: - SEMPRE introduït per una preposició que el verb exigeix (a, de, per, en, amb…)   -Substitució pel pronom EN (si el complement va introduït per DE) o per HI (si no va introduït per DE).

C. AG: Realitza l’acció del verb. Oracions en passiva.

C. PRED.: -  Amb verbs predicatius. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD i n’expressa una qualitat. – Se substitueix per HI.

ORACIONS COMPOSTES

LA CLASSIFICACIÓ DE LES ORACIONS COMPOSTES HA CANVIAT EN CASTELLÀ:

https://www.benarabi.org/wp-content/uploads/2019/01/Apuntes-sintaxis-oración-compuesta-RAE-EBAU-1819.pdf

SUBORDINADES:

-SUBSTANTIVES:      Completives (conjuncions o nexes: QUE o SI)

                                      Interrogatives (qui, què, quan, com…)

                                      De relatiu (o adjectives substantivades, en cast.).

(D’infinitiu)

Funcions: SUBJ, CN, ATRIB. CD, CI, CRV, CC, C. AG

                                    

-ADJECTIVES (de relatiu):  (Relatius: que, què, qui, on, la qual cosa, el qual…)

                           Explicatives

                           Especificatives

 

                          (De participi )

-ADVERBIALS: (Inserides, en val.; pròpies, en cast.)       Temporals

                                                                                               Locatives

                                                                                               Modals

(D’implicació lògica, en val.;

 Impròpies, en cast.)Comparatives (inferioritat, igualtat, superioritat).

                                                             Causals
                                                             Consecutives

                                                             Finals

           Condicionals

                                                             Concessives

  (De gerundi, de participi)

COORDINADES:     Copulatives

                                    Disjuntives

                                    Distributives
                                    Adversatives
                                    Explicatives

         

JUXTAPOSADES:    Relació de coordinació

                                     Relació de subordinació (també d’inserció)