Comentari de text-esquema

COMENTARI DE TEXT (Batxillerat)

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA.

 

Important:

• Abans de començar a realitzar el comentari cal que es numeren les línies del text de cinc en cinc. Procureu tenir en compte la presentació, la correcció, l'adequació, la coherència i la cohesió del vostre escrit.
• Sempre s’han d’extraure exemples del text i explicar per quina raó l’autor/a s’expressa d’una forma determinada.
• No afirmeu allò que no sabeu amb seguretat.

1. CONTEXT(relacions que s’estableixen entre el text i la situació comunicativa dins la qual es produeix i que li fan adquirir la seua plena significació): autor/a, el text dins l’obra, altres obres, data, país, mitjà de comunicació on apareix...

2. ADEQUACIÓ (pragmàtica); Per tal de valorar l’ADEQUACIÓ es tindrà en compte:

• Que acompleix el propòsit comunicatiu.
• Manté la forma de tractament pertinent.
• Manté el nivell de formalitat adient.
• Aconsegueix la precisió lèxica escaient.

    3- COHERÈNCIA (semàntica): conjunt d’elements que s’organitzen en un text per a transmetre un

sentit.

Per tal de valorar la COHERÈNCIA es tindrà en compte:

• Si queda clar allò que es vol comunicar.
• Si hi ha una selecció d’informació rellevant.
• Si se segueix un ordre lògic, sense contradiccions.
• Si l’organització en paràgrafs, apartats... és clara.
• Si la progressió temàtica de la informació, coneguda o no, és adequada.

  4- COHESIÓ (sintaxi): Connectivitat que s’estableix entre les diferents parts del discurs.

Per tal de valorar la COHESIÓ es tindrà en compte:

• L’ús adequat de relacions anafòriques.
• La correcció en l´ús de la sintaxi, l’entonació, la puntuació...
• Cohesió tipogràfica.
• Domini d’aspectes lèxics i semàntics.

La manca de connectors no implica necessàriament que l’estil del text no estiga cohesionat. 

                 GUIA PER AL COMENTARI DE TEXT

EIX TEMÀTIC (O TEMA) I MOTIUS SECUNDARIS.

TÍTOL I ALTRES ELEMENTS PARATEXTUALS:

Títol temàtic: total o parcial

Títol remàtic

Elements paratextuals

PROGRESSIÓ TEMÀTICA:

Progressió de tema lineal

                 de tema constant

                 de temes derivats

RESUM I ESTRUCTURA TEXTUAL: Resum. Parts.

VARIETATS LINGÜÍSTIQUES:
Diatòpica:lloc

Trets distintius català oriental - català occidental que podem trobar en el registre estàndard:

· Desinències del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a i 6a): jo canti-cante, tu cantis-cantes, ell

canti-cante, ells cantin-canten.

· Plurals de mots en –s o –ns: homes-hòmens, joves-jóvens, marges-màrgens...

· Alternança e/a: nedar-nadar, xerrar-xarrar...

· Lèxic específic: mirall-espill, llombrígol-melic, farigola-timó, papallona-paloma(-eta)...

· Accentuació: anglès-anglés, cafè-café, aprèn-aprén, aparèixer- aparéixer...

· Alternança tll/tl: ametlla-ametla, espatlla/espatla, butlla/butla...

Un altre tret distintiu són les desinències dels incoatius de la 3a conjugació (persones 1a, 2a, 3a i 6a) al present d’indicatiu (serveixo-servisc/servesc/servixo...) i de subjuntiu (serveixi-servisca...). Però no prendrem en consideració l'alternança eix-ix en les persones 2a, 3a i 6a) al present d’indicatiu (serveixes-servixes, serveix-servix, serveixen-servixen) perquè les formes en -ix (que trobarem en la documentació oficial de la Generalitat Valenciana) tenen poca tradició literària, encara que són vives a la llengua oral del català occidental.

Dins del català occidental, els principals trets específics del valencià són:

· Pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: ací. Adverbis de temps: dins, prompte (en lloc de dintre, aviat).

· Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinació pronominal (li’l, li la, li’ls, li les).

· Desinència –e al present d’indicatiu: jo cante...

· Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu: anara, diguera, patira.

· Lèxic específic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar, gitar-se, vesprada, colp, raïl, dacsa,

moixama, granera, poal, ensalada, creïlla, vore...

També tenen poca tradició literària els demostratius: este, eixe; esta, eixa.. (aquest, aqueix...); els numerals: huit, dihuit, dèsset, dènou i huitanta (vuit, divuit, disset, dinou, vuitanta) i l'adverbi hui (avui).

Diastràtica: procedència social
Diacrònica: època
Diafàsica: àmbit d'ús (registres com el vulgar, col·loquial, estàndard, juridicoadministratiu, cientificotècnic, literari i publicitari).

CANAL :

Preparat o no
Escrit o oral

Comunicació directa o diferida.
Comunicació verbal i no verbal.

TIPOLOGIA TEXTUALNarratiu, descriptiu, explicatiu o expositiu, conversacional, argumentatiu, instructiu, predictiu, retòric.

Tipologies estructurals (Estructura temàtica)

-Textos expositius. Esquemes organitzatius:

            1. Pregunta - resposta

            2. Problema - solució

            3. Causa - efecte.

            4. Comparació.

            5. Seqüència temporal.

-Textos argumentatius:

           1. Estructura analitzant (deductiva o anticlimàtica).

           2. Estructura sintetitzant (inductiva o climàtica).

           3. Estructura enquadrada (o circular).

           4. Estructura paral·lelística (en paral·lel).

           5. Estructura dialèctica.

           6. Estructura repetitiva.

           7. Estructura oberta.

-Textos narratius

          a) Plantejament

          b) Nus
          c) Desenllaç

Textos narratius informatius: la notícia.

          a) Titular: avanttítol (el motiu) títol (titular pròpiament dit) i subtítol (informació 

complementària).

          b) Entradeta o lead (resum). Sovint el primer paràgraf.

          c) Cos (dades en interés decreixent). Diversos paràgrafs.

-Textos descriptius

Informació jerarquitzada (de més general a més concreta).

-Textos instructius

Estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.

-Textos retòrics o literaris

Hi ha múltiples estructures possibles.

-Textos conversacionals

Estructura basada en la successió dels torns de paraula (intercanvi dialògic).

Tipologia textual- finalitat- gènere

-Expositiu o explicatiu.Explicar. Fer entendre una cosa.

Fullet informatiu. Refrany. Exposició oral.Currículum. Llibre de text. Monografia. Examen. Article especialitzat. Diccionari. Enciclopèdia.Tractat de divulgació científica.

-Argumentatiu Convéncer d’alguna cosa.

Article d’opinió. Columna periodística. Debat. Carta al director. Anunci publicitari. Assaig (humanístic o científic). Editorial. Discurs polític.

-Narratiu. Contar fets i accions.

Notícia. Reportatge (informació + opinió). Crònica (informació + opinió). Pel·lícula. Acudit. Novel·la.Conte.

-Descriptiu Descriure. Com és?

Catàleg. Endevinalla. Guia temàtica. Retrat. Fitxa policial.

-Instructiu.Ordenar o aconsellar alguna cosa

Manual d’ús. Recepta de cuina. Llei. Gramàtica. Consell. Reglament.

-Retòric o literari . Finalitat estètica i lúdica.

Novel·la.Conte.Poema. Assaig literari. Embarbussament. Eslògan publicitari. Cançó. Teatre.

-Conversacional. Interactuar socialment dos o més interlocutors.

Entrevista. Conversa telefònica. Conversa cara a cara. Debat televisiu. Teatre.Xat.

ÀMBITS D'ÚS-GÈNERES

• Acadèmic (científic, tècnic i humanístic): Manual didàctic, ponència, resum, esquema, assaig
• Periodístic: Notícia, reportatge, editorial, columna, article d’opinió...
• Juridicoadministratiu: Decret, llei, sentència, acta, instància, currículum...
• Publicitari: Anunci, cartell, eslògan, espot...
• Literari: Poesia, teatre, narrativa i assaig
• Col·loquial
• Polític

FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES

Segons la intenció de l’emissor predominarà una funció o funcions:

1. Funció referencial o representativa (Textos narratius, descriptius, expositius...)

2. Funció expressiva o emotiva (Textos conversacionals, argumentatius...)

3. Funció conativa o apel·lativa (Textos instructius, conversacionals, argumentatius...)

4. Funció fàtica o de contacte (Textos conversacionals...)

5. Funció metalingüística (Textos expositius: diccionaris, estudis teòrics sobre lingüística...)

6. Funció estilística o poètica (Textos literaris o argumentatius: un poema, un anunci publicitari...)

EMISSOR I RECEPTOR: presència o absència.
Dixi:
     -Dixi personal

- 1ª del plural: Plural de modèstia (textos expositius)

- Plural inclusiu JO + TU .

                                             -Plural exclusiu JO + ELL

- Nosaltres global: JO +TU +ELL/A

    -Dixi temporal : morfemes verbals de temps, adverbis i locucions temporals (ara, adés...). (Temps d’enunciació).

    -Dixi espacial: pronoms i adverbis; demostratius, neutres, de lloc: Aquest, ací açò.... (Espai de l’enunciació).

    -Dixi social: Fòrmules de cortesia, hipocorístics...

MODALITZACIÓ

Perífrasis d’obligació, de dubte, de probabilitat...

Refranys, locucions.

Oracions interrogatives, exclamatives, exhortatives, dubitatives, desideratives.

Substantius valoratius

Tria lèxica

Adjectius valoratius

Adverbis o locucions adverbials valoratives

Verbs valoratius

Verbs que expressen sentiments

Ús de cometes , cursiva, negreta, font tipogràfica

Canvi de llengua o registre

Citació textual

Elements paratextuals: epígrafs, endreces, acotacions, parèntesis...
Figures retòriques

La derivació:     
    Diminutius
    Augmentatius i pejoratiu
    Superlatius.

Modalitat oracional: enunciatives (afirmatives o negatives), imperatives o exhortatives, interrogatives, exclamatives, dubitatives.

IMPERSONALITZACIÓ

Procediments:

1. Oracions impersonals amb haver- hi o caldre.
2. Construccions amb se impersonal
3. Construccions amb subjecte genèric: hom, tothom, la gent, algú
4. Construccions amb el verb conjugat en 2º del singular o 3º del plural:
5. Construccions d’infinitiu
6. Oracions passives

VEUS DEL DISCURS:

• Nivell extratextual: autor real i model , lector real i model
• Nivell intratextual: locutor, al·locutari i enunciadors.  

En el discurs podem trobar casos de Polifonia o discurs reportat.

El discurs reportat pot introduir-se com a discurs directe, indirecte, indirecte lliure.

Poden aparéixer també arguments d’autoritat

COHESIÓ

• Lèxica: repetició, sinonímia, antonímia , homonímia, polisèmia, famílies lèxiques, hiponímia /hiperonímia, camps semàntics...
• Morfosintàctica:  

Anàfora

Substitució pronominal

Substitució adverbial.

Substitució hiponímica o hiperonímica

Substitució sinonímica

Aposició

Determinació

Nominalització o extensió de l’anàfora

El·lipsi.

Catàfora.

Dixi.

Procediments de condensació i d'ampliació de la informació per adequar-la als coneixements que l’enunciador pressuposa en el destinatari:

Nominalització (condensació)

Aposició.

Exemplificació

Oracions de relatiu (especificatives i explicatives).

Relació entre temps verbals.

Present: expressa un “ara”…present d’indicatiu.

Altres valors:

• Present amb valor atemporal (t.expositius)
• Present històric
• Present amb valor de futur.

Passat: expressa un “abans d’ara”

Indefinit

Perfet

Imperfet

Futur: expressa un “després d’ara”… futur  d'indicatiu: ordre, predicció.

Els temps del subjuntiu (desig, voluntat, ordre, temor...)

Connectors:

• Connectors
• Conjuncions
• Connexió lèxica
• Recursos gràfics
• Disposició textual i tipogràfica

Valoració personal

VALORACIÓ DEL PROPI TEXT: adequació, coherència i cohesió, grau de complexitat en contingut i forma (estil segmentat o cohesionat), qualitat estètica, originalitat...

1. Valoració de les idees exposades per l’autor.

2. Nous arguments a favor o en contra.

3. Interés o actualitat del tema tractat. Temes relacionats.

4. Avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa.

5. Judici personal.