22 de jul. 2014

Prova ortogràfica. Consells als pares.


 CARTA D’UN NEN A TOTS ELS PARES DEL MON


NO hem dones tot el que el demane. De vegades, només demane per veurer fins a cuant puc aconseguir.

NO em crides. Et respecte menys quant heu fas i m’ensenyes a cridar a mi tambe, i jo no vull fer-ho.

NO em dones sempre ordres. Si en comptes de ordres, de vegades, em demanares les coses yo ho faría mes ràpid i mes a gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dona-me’l, però també si es un càstig.

NO em compares en ningú, especialment amb els meus germans. Sí tu em fas lluir millor que els demés, algu patirà, i si em fas lluir menys que els altres, sere jo qui patisca.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si heu fas tot per mi, jo mai podré aprendrer.

NO diges mentides davant meu, ni em demanes que les diga per tu, encara que siga per traure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estigues equivocat en algo admet-ho i creixera la opinió que tinc de tu i m’enseñaras a admetre les meues equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics, ja que perquè siguem família, aixó no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent en el que dius i el que fas.

Quan t’explique un problema meu NO em digues: “No tinc temps per bajanades” o “Això no te cap importancia”. Tracta de comprendre’m i ajudarme.

Estima’m i digues-m’ho. A mi magrada escoltar com ho dius, encara que tu no cregues necessari dir-m’ho.

En definitiva, parla amb mi, el dialeg entre nosaltres és lo més important.


 SOLUCIÓ

CARTA D’UN NEN A TOTS ELS PARES DEL MÓN



NO em dones tot el que et demane. De vegades només demane per veure fins a quant puc aconseguir.

NO em crides. Et respecte menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

NO em dones sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanares les coses jo ho faria més ràpid i més a gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dona-me’l, però també si és un càstig.

NO em compares amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú patirà, i si em fas lluir menys que els altres, seré jo qui patisca.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

NO digues mentides davant meu, ni em demanes que les diga per tu, encara que siga per traure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estigues equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

Quan t’explique un problema meu NO em digues: “No tinc temps per bajanades” o “Això no cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no cregues necessari dir-m’ho.

En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.