COMENTARI
DE TEXT (Batxillerat)
VALENCIÀ:
LLENGUA I LITERATURA.
Important:
- Abans de començar a realitzar el comentari cal que es numeren les línies del text de cinc en cinc. Procureu tenir en compte la presentació, la correcció, l'adequació, la coherència i la cohesió del vostre escrit.
- Sempre s’han d’extraure exemples del text i explicar per quina raó l’autor/a s’expressa d’una forma determinada.
- No afirmeu allò que no sabeu amb seguretat.
- CONTEXT(relacions que s’estableixen entre el text i la situació comunicativa dins la qual es produeix i que li fan adquirir la seua plena significació): autor/a, el text dins l’obra, altres obres, data, país, mitjà de comunicació on apareix...
- ADEQUACIÓ (pragmàtica); Per tal de valorar l’ADEQUACIÓ es tindrà en compte:
- Que acompleix el propòsit comunicatiu.
- Manté la forma de tractament pertinent.
- Manté el nivell de formalitat adient.
- Aconsegueix la precisió lèxica escaient.
3-
COHERÈNCIA (semàntica): conjunt d’elements que
s’organitzen en un text per a transmetre un
sentit.
Per
tal de valorar la COHERÈNCIA es tindrà en compte:
- Si queda clar allò que es vol comunicar.
- Si hi ha una selecció d’informació rellevant.
- Si se segueix un ordre lògic, sense contradiccions.
- Si l’organització en paràgrafs, apartats... és clara.
- Si la progressió temàtica de la informació, coneguda o no, és adequada.
4-
COHESIÓ (sintaxi): Connectivitat que s’estableix entre
les diferents parts del discurs.
Per
tal de valorar la COHESIÓ es tindrà en compte:
- L’ús adequat de relacions anafòriques.
- La correcció en l´ús de la sintaxi, l’entonació, la puntuació...
- Cohesió tipogràfica.
- Domini d’aspectes lèxics i semàntics.
La
manca de connectors no implica necessàriament que l’estil del
text no estiga cohesionat.
GUIA PER AL COMENTARI DE TEXT
EIX
TEMÀTIC (O TEMA) I MOTIUS SECUNDARIS.
TÍTOL I ALTRES
ELEMENTS PARATEXTUALS:
Títol temàtic: total o parcial
Títol remàtic
Elements
paratextuals
PROGRESSIÓ
TEMÀTICA:
Progressió de tema lineal
de
tema constant
de
temes derivats
RESUM
I ESTRUCTURA TEXTUAL:
Resum. Parts.
VARIETATS LINGÜÍSTIQUES:
Diatòpica:lloc
Diacrònica: època
Diafàsica: àmbit d'ús (registres com el vulgar, col·loquial, estàndard, juridicoadministratiu, cientificotècnic, literari i publicitari).
Diatòpica:lloc
Trets
distintius català oriental - català occidental que podem trobar
en el registre estàndard:
·
Desinències del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a i 6a): jo
canti-cante, tu cantis-cantes, ell
canti-cante,
ells cantin-canten.
·
Plurals de mots en –s o –ns: homes-hòmens, joves-jóvens,
marges-màrgens...
·
Alternança e/a: nedar-nadar, xerrar-xarrar...
·
Lèxic específic: mirall-espill, llombrígol-melic, farigola-timó,
papallona-paloma(-eta)...
·
Accentuació: anglès-anglés, cafè-café, aprèn-aprén, aparèixer-
aparéixer...
·
Alternança tll/tl: ametlla-ametla, espatlla/espatla, butlla/butla...
Un
altre tret distintiu són les desinències dels incoatius de la 3a
conjugació (persones 1a, 2a, 3a i 6a) al present d’indicatiu
(serveixo-servisc/servesc/servixo...) i de subjuntiu
(serveixi-servisca...). Però no prendrem en consideració
l'alternança eix-ix en les persones 2a, 3a i 6a) al present
d’indicatiu (serveixes-servixes, serveix-servix,
serveixen-servixen) perquè les formes en -ix
(que trobarem en la documentació oficial de la Generalitat
Valenciana) tenen poca tradició literària, encara que són vives a
la llengua oral del català occidental.
Dins
del català occidental, els principals trets específics del valencià
són:
·
Pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: ací. Adverbis de temps: dins,
prompte (en lloc de dintre, aviat).
·
Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinació
pronominal (li’l, li la, li’ls, li les).
·
Desinència –e al present d’indicatiu: jo cante...
·
Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu: anara,
diguera, patira.
·
Lèxic específic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar,
gitar-se, vesprada, colp, raïl, dacsa,
moixama,
granera, poal, ensalada, creïlla, vore...
També
tenen poca tradició literària els demostratius: este, eixe; esta,
eixa.. (aquest, aqueix...); els numerals: huit, dihuit, dèsset,
dènou i huitanta (vuit, divuit, disset, dinou, vuitanta) i l'adverbi
hui (avui).
Diastràtica: procedència socialDiacrònica: època
Diafàsica: àmbit d'ús (registres com el vulgar, col·loquial, estàndard, juridicoadministratiu, cientificotècnic, literari i publicitari).
CANAL :
Preparat
o no
Escrit o oral
Escrit o oral
Comunicació
directa
o diferida.
Comunicació verbal i no verbal.
Comunicació verbal i no verbal.
TIPOLOGIA TEXTUALNarratiu,
descriptiu, explicatiu
o expositiu,
conversacional, argumentatiu,
instructiu, predictiu, retòric.
Tipologies
estructurals (Estructura
temàtica)
-Textos
expositius. Esquemes organitzatius:
1.
Pregunta - resposta
2.
Problema - solució
3.
Causa - efecte.
4.
Comparació.
5.
Seqüència temporal.
-Textos
argumentatius:
1.
Estructura analitzant (deductiva o anticlimàtica).
2.
Estructura sintetitzant (inductiva o climàtica).
3.
Estructura enquadrada (o circular).
4.
Estructura paral·lelística (en paral·lel).
5.
Estructura dialèctica.
6.
Estructura repetitiva.
7.
Estructura oberta.
-Textos narratius
a)
Plantejament
b)
Nus
c) Desenllaç
c) Desenllaç
Textos
narratius informatius: la notícia.
a)
Titular: avanttítol (el motiu) títol (titular pròpiament dit) i
subtítol (informació
complementària).
b)
Entradeta o lead (resum). Sovint el primer paràgraf.
c)
Cos (dades en interés decreixent). Diversos paràgrafs.
-Textos
descriptius
Informació
jerarquitzada (de més general a més concreta).
-Textos
instructius
Estructura
enumerativa o dividida en fases d’un procés.
-Textos
retòrics o literaris
Hi
ha múltiples estructures possibles.
-Textos
conversacionals
Estructura
basada en la successió dels torns de paraula (intercanvi dialògic).
Tipologia
textual- finalitat- gènere
-Expositiu
o explicatiu.Explicar. Fer entendre una cosa.
Fullet
informatiu. Refrany. Exposició oral.Currículum.
Llibre de text. Monografia. Examen. Article
especialitzat. Diccionari. Enciclopèdia.Tractat
de divulgació científica.
-Argumentatiu
Convéncer d’alguna cosa.
Article
d’opinió. Columna periodística. Debat. Carta al
director. Anunci publicitari. Assaig (humanístic o científic).
Editorial. Discurs polític.
-Narratiu. Contar fets i accions.
Notícia.
Reportatge (informació + opinió). Crònica
(informació + opinió). Pel·lícula.
Acudit. Novel·la.Conte.
-Descriptiu
Descriure. Com és?
Catàleg.
Endevinalla. Guia temàtica. Retrat. Fitxa policial.
-Instructiu.Ordenar
o aconsellar alguna cosa
Manual
d’ús. Recepta de cuina. Llei. Gramàtica. Consell.
Reglament.
-Retòric
o literari . Finalitat estètica i lúdica.
Novel·la.Conte.Poema. Assaig literari. Embarbussament.
Eslògan publicitari. Cançó. Teatre.
-Conversacional. Interactuar socialment dos o més interlocutors.
Entrevista.
Conversa telefònica. Conversa cara a cara.
Debat televisiu. Teatre.Xat.
ÀMBITS D'ÚS-GÈNERES- Acadèmic (científic, tècnic i humanístic): Manual didàctic, ponència, resum, esquema, assaig
- Periodístic: Notícia, reportatge, editorial, columna, article d’opinió...
- Juridicoadministratiu: Decret, llei, sentència, acta, instància, currículum...
- Publicitari: Anunci, cartell, eslògan, espot...
- Literari: Poesia, teatre, narrativa i assaig
- Col·loquial
- Polític
Segons
la intenció de l’emissor predominarà una funció o funcions:
1.
Funció referencial o representativa (Textos narratius,
descriptius, expositius...)
2.
Funció expressiva o emotiva (Textos conversacionals,
argumentatius...)
3.
Funció conativa o apel·lativa (Textos instructius,
conversacionals, argumentatius...)
4.
Funció fàtica o de contacte (Textos conversacionals...)
5.
Funció metalingüística (Textos expositius: diccionaris,
estudis teòrics sobre lingüística...)
6.
Funció estilística o poètica (Textos literaris o
argumentatius: un poema, un anunci publicitari...)
Dixi:
-Dixi personal
- 1ª del plural:
Plural
de modèstia
(textos expositius)
-
Plural inclusiu
JO + TU .
-Plural
exclusiu JO + ELL
-
Nosaltres global:
JO +TU +ELL/A
-Dixi
temporal :
morfemes verbals de temps, adverbis i locucions temporals (ara,
adés...). (Temps d’enunciació).-Dixi espacial: pronoms i adverbis; demostratius, neutres, de lloc: Aquest, ací açò.... (Espai de l’enunciació).
-Dixi social: Fòrmules de cortesia, hipocorístics...
MODALITZACIÓ
Perífrasis
d’obligació, de
dubte, de
probabilitat...
Refranys, locucions.
Oracions
interrogatives,
exclamatives,
exhortatives,
dubitatives,
desideratives.
Substantius
valoratius
Tria lèxica
Adjectius
valoratius
Adverbis
o locucions adverbials valoratives
Verbs
valoratius
Verbs
que expressen sentiments
Ús
de cometes
, cursiva,
negreta, font tipogràfica
Canvi de
llengua o registre
Citació
textual
Elements
paratextuals:
epígrafs, endreces, acotacions, parèntesis...
Figures retòriques
Figures retòriques
La
derivació:
Diminutius
Augmentatius i pejoratiu
Superlatius.
Diminutius
Augmentatius i pejoratiu
Superlatius.
Modalitat oracional: enunciatives (afirmatives o negatives), imperatives o exhortatives, interrogatives, exclamatives, dubitatives.
IMPERSONALITZACIÓ
Procediments:
- Oracions impersonals amb haver- hi o caldre.
- Construccions amb se impersonal
- Construccions amb subjecte genèric: hom, tothom, la gent, algú
- Construccions amb el verb conjugat en 2º del singular o 3º del plural:
- Construccions d’infinitiu
- Oracions passives
VEUS DEL DISCURS:
- Nivell extratextual: autor real i model , lector real i model
- Nivell intratextual: locutor, al·locutari i enunciadors.
En
el discurs podem trobar casos de Polifonia
o discurs reportat.
El
discurs reportat pot introduir-se com a discurs directe,
indirecte,
indirecte lliure.
Poden
aparéixer també arguments
d’autoritat
- Lèxica: repetició, sinonímia, antonímia , homonímia, polisèmia, famílies lèxiques, hiponímia /hiperonímia, camps semàntics...
- Morfosintàctica:
Anàfora
Substitució
pronominal
Substitució
adverbial.
Substitució
hiponímica o hiperonímica
Substitució
sinonímica
Aposició
Determinació
Nominalització
o extensió de l’anàfora
El·lipsi.
Catàfora.
Dixi.
Procediments de condensació i d'ampliació de la informació per adequar-la als coneixements que
l’enunciador pressuposa en el destinatari:
Nominalització (condensació)
Aposició.
Exemplificació
Oracions de
relatiu
(especificatives i explicatives).
Relació
entre temps verbals.
Present:
expressa un “ara”…present d’indicatiu.
Altres valors:- Present amb valor atemporal (t.expositius)
- Present històric
- Present amb valor de futur.
Passat:
expressa un “abans d’ara”
Indefinit
Perfet
Imperfet
Futur:
expressa
un “després d’ara”… futur d'indicatiu: ordre, predicció.
Els temps del
subjuntiu
(desig,
voluntat, ordre, temor...)
-
Connectors:
- Connectors
- Conjuncions
- Connexió lèxica
- Recursos gràfics
- Disposició textual i tipogràfica
Valoració personal
VALORACIÓ
DEL PROPI TEXT: adequació, coherència i cohesió, grau de
complexitat en contingut i forma (estil segmentat o cohesionat), qualitat estètica, originalitat...
1.
Valoració de les idees exposades per l’autor.
2.
Nous arguments a favor o en contra.
3.
Interés o actualitat del tema tractat. Temes relacionats.
4.
Avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es
proposa.
5.
Judici personal.