COMENTARI DE TEXT LITERARI (Narratiu)
- LECTURA ATENTA.- TÍTOL.
- CONTEXT (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil..)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE:
- Novel·la ( històrica, negra, psicològica, cavalleresca, social, eròtica, de ciència-ficció, de misteri, aventures, doctrinal...).
- Relat breu.
- Conte
- Rondalla
- Llegenda
Punt de vista: Narrador en primera persona (Intern:Protagonista, personatge secundari)
“ en segona persona.
“ en tercera persona: omniscient, observador extern (no és cap personatge i desconeix els pensaments i sentiments dels personatges).
Narrador editor: algú ha trobat un manuscrit, un llibre rar, un document antic...
Canvis de punts de vista. Polifonia narrativa: diversos punts de vista de diferents personatges.
- ARGUMENT: Contingut:Divisió en parts.
- TEMA.
- PERSONATGES: Caracterització: pel seu aspecte físic, psíquic (desitjos, objectius, formes de comportament..), pel seu nom ... Els caracteritza el narrador (retrat o etopeia), ell mateix, uns altres personatges o els objectes que l’envolten?
- LLOC(S) on ocorren els fets: En quina mesura l’escenari condiciona les accions dels personatges?
- TEMPS: Temps de la història: època dels personatges. Durada
Temps del discurs: ordre: anticipació; retrospecció. Durada.
- CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL: valora i relaciona la forma, el contingut, la finalitat, l’època a què pertany, l’autor...
COMENTARI DE TEXT LITERARI (teatral)
- LECTURA ATENTA.- TÍTOL.
- CONTEXT (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil..)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE:
Comèdia (obra de caràcter divertit i amb final feliç); Sainet (comèdia breu en un acte que intenta reproduir els costums de les classes populars); Tragèdia (dramatitza conflictes molt extremats sorgits de les passions que dominen els protagonistes. Sol acabar amb la mort o el destí catastròfic del protagonista; els personatges s’enfroten a quelcom del més enllà: déus, destí..); Drama (l’heroi s’enfronta a problemes humans reals); Melodrama (drama popular que tracta de commoure per l’exageració dels sentiments); Tragicomèdia (participa de les característiques de la comèdia i de la tragèdia); Teatre de l’absurd; Farsa (comèdia burlesca breu, caricaturesca, crítica i paròdica); Mim, Esquetx; Titelles.
Amb música: Òpera; Sarsuela (obra teatral hispànica formada per parts cantades); Opereta (obra teatral per a ser cantada en part, amb acompanyament orquestral); Revista (quadres solts, de còmics, de balls o de cançons).
- ARGUMENT:
Accions i reaccions dels personatges fonamentades en la concentració de l’acció, tensió i enfrontament. Contingut:Divisió en parts.
Estructura interna.
Estructura externa: acte (cadascuna de les parts, separada de les altres per un interval), escena (parts en què es divideixen els actes i on intervenen els mateixos personatges), quadre (cada subdivisió d’un acte, corresponent a un canvi de decoració)...
- TEMA.
- PERSONATGES: Caracterització: (acotacions) pel seu aspecte físic, psíquic (desitjos, objectius, formes de comportament..), pel seu nom... Quins són els seus objectius (què volen), els seus mòbils (per què ho volen) i les estratègies (què fan per aconseguir-ho)?
- LLOC(S) on ocorren els fets.
Llocs de representació: al carrer o en un edifici…
Escenografia: auditiva i visual (mobiliari, gestos, vestuari, pentinat...)
- TEMPS: Temps de la història: època dels personatges. Durada
Temps del discurs: ordre (anticipacions “conta un fet i després com s’ha produït”, retrospeccions i simultaneïtat); durada.
- TIPOLOGIES TEXTUALS.
- FUNCIONS DEL LLENGUATGE PREDOMINANTS.
- CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL (com en el comentari de text anterior).
COMENTARI DE TEXT LITERARI (assaig)
- LECTURA ATENTA.
- TÍTOL.
-Fragment (relaciona’l amb el que s’ha narrat anteriorment i amb el que s’esdevé i el que representa en relació a la resta del libre) o obra completa, context (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil...)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE:
Assaig (voluntat didàctica i moralitzadora i literària amb la defensa d’idees pròpies); Article (reflexió sobre un tema polític, sociològic...); Epístola (assaig en forma de carta); Diari o dietari (anotacions assagístiques datades per dies); Aforisme (assaig breu, rotund i sentenciós; emparentat amb els proverbis, adagis, refranys); Autobiografies; Diccionari fingit; Diàleg; Glossa (breu reflexió sobre un mot o una idea inicial), Memòria ( fets en passat i potser, no ordenats cronològicament).
Segons el tema: divulgatiu, literari, científic o polític.
Periodisme: Reportatge (ampliació objectiva de la notícia mitjançant entrevistes, diàlegs, narracions...); Entrevista (conversació entre periodista i personatge); Crònica (narració dels fets, demarcats cronològicament, complementada amb elements valoratius); Article d’opinió (un autor/a de prestifi critica, analitza i valora algun fet d’interés genenral); Columna (secció fixa ; menys extensa); Editorial (opinió de la direcció d’un periòdic); Crítica (ressenya informativa i valorativa d’una obra literària, artística, d’una representació o d’un espectacle); Cartes al director ( un lector/a comenta, denuncia, felicita, agraeix, lloa o critica fets d’actualitat, el tractament informatiu o l’opinió del mitjà).
- CONTINGUT: Idees que expressa l’autor/a.// TEMA .//TESI.
Estructura temàtica:
Climàtica (tesi al final del text), anticlimàtica (principi de text), lineal (al llarg del text) i circular (al principi i al final).
Estructura textual: parts en què es divideix: Introducció, argumentació (i/o contraargumentació) i conclusió.
- EMISSOR I RECEPTOR
Autor i lector: real i model
Presència o absència de l’emissor i/o del receptor
Subjectivitat o objectivitat.
-ALTRES CARACTERÍSTIQUES:
Tipus de text (seqüències): Narratiu, descriptiu, explicatiu o expositiu, conversacional, argumentatiu, instructiu, predictiu, retòric.
Seqüències expositives: ocultació de l’emissor, especialitzat/Receptor: nivell (científic, didàctic, divulgatiu).
Seqüències argumentatives:
1. Tipus d’arguments: d’autoritat, de model, del benefici, de malbaratament, de causa-conseqüència, d’exemple, per comparació, de justícia, apel·lar al tòpic de quantitat o al de qualitat, dades, xifres, estadístiques, dilema.
2. Fal·làcies: ad hominem, ad baculum (amb l’amenaça), ad populum (emocions més que raó), ad verecundiam (autoritat falsa), ad ignorantiam (és fals perquè es desconeix), tu quoque (s’acusa l’acusador del mateix que ell a nosaltres).
-CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL (com en el comentari de text anterior).
COMENTARI DE TEXT LITERARI (poètic)
- LECTURA ATENTA.
- TÍTOL.
-CONTEXT (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil..)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE :
Poesia:
Epopeia (narra en vers accions heroiques dels herois d’un poble), Cantar de gesta, Romanç èpic (narració, sovint acompanyada d’il·lustracions, de la vida o aventures d’un heroi), Poema èpic culte.
Oda (elogi), Cançó (de lloança i idealització d’una dama), Elegia (lament per al pèrdua d’un ésser estimat), Himne (cant que conté ideals religiosos, patriòtics... d’una comunitat), de contingut moral, social o polític), Romanç líric, Goig (cançons religioses de lloança a sants o a la Mare de Déu), Corranda (cançons curtes de tema amorós, d’enyorança, de lloança a xiques, de treball, de bressol, satíriques....), Ègloga (poemes bucòlics en què els pastors conversen dels seus amors o de la vida al camp), Epigrama (breu composició poètica satírica), Sàtira (es ridiculitzen i censuren els defectes dels ser humans), Sirventés (poesia moralitzadora, sovint d’atac personal o de propaganda ideològica), Nadala (cançons sobre el naixement de Crist).
Punt de vista: - Jo poètic: 1ª persona: actitud intimista
- Tu líric: 2ª persona: actitud apostròfica
- Objecte poètic evocat: 3ª persona, de què parla el poema: actitud enunciativa.
- ARGUMENT:
No sol parlar de fets, sinó de sentiments i sensacions. Contingut:Divisió en parts.
- TEMA (i la seua originalitat). Temes:Beatus ille (vida tranquil·la), carpe diem, paradís perdut, fortuna mudabile, tempus fugit, ubi sunt? (desparició de l’esplendor d’èpoques anteriors), vanitas vanitatum (desengany de la realitat que no és més que aparença).
- ESTRUCTURACIÓ INTERNA
. Nivell fònic: al·literacions, onomatopeies, paranomàsies, palíndrom (Sinera-arenys)
. Nivell morfosintàctic: Abundància o no i valor dels: adjectius, substantius, verbs; predomini d’oracions simples, compostes, juxtaposades; figures literàries basades en la intensificació o repetició: anàfora, enumeracions, gradacions, asíndeton, polisíndeton, paral·lelisme, hipèrbaton, anadiplosi (final de vers i començament de l’altre)...
Encavalcaments, epítets, quiasme (estructura creuada)
. Nivell lexicosemàntic: sinonímia, polisèmia, antonímia, homonímia, camps semàntics; valors connotatius dels mots; figures literàries per produir estranyesa o desviament de l’expressió corrent: metàfora, metonímia (sinècdoque), sinestèsia, personificació, prosopopeia (fer parlar els animals), hipèrbole, al·legoria, antítesi, paradoxa, ironia, intertextualitat, interrogació retòrica, apòstrofe (imprecació vehement a un ser no present), oxímoron (“obscura claredat”)...
- CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL (com en el comentari de text anterior).